L'augment constant de la temperatura de l'aigua està alterant els ecosistemes marins i afecta directament una de les espècies més comunes en la cuina catalana: la maire (Micromesistius poutassou). Un recent estudi realitzat per la Universitat de Girona (UdG) i l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) revela que els juvenils d'aquesta espècie han experimentat una pèrdua d'aproximadament el 60% de les seves reserves energètiques durant les dues últimes dècades.
Claves de la notícia
Impacte del canvi climàtic
L'escalfament del Mediterrani amenaça la recuperació de la maire.
Població juvenil vulnerable
Els juvenils han perdut un 58% de greix, afectant-ne el creixement.
Relevància pesquera
La maire és clau per a les pesqueries catalanes i l'ecosistema marí.
Els resultats, publicats a la revista científica Marine Environmental Research, alerten que l'escalfament del Mediterrani compromet seriosament la capacitat de recuperació d'aquesta espècie, essencial tant per a la xarxa tròfica marina com per a les pesqueries al llarg de la costa catalana.
Una espècie clau per a Catalunya
La maire és un peix accessible i habitual en les peixateries catalanes, capturat històricament pel sector de l’arrossegament, ja que habita entre 100 i 550 metres de profunditat. Ecològicament, representa una espècie fonamental en l’ecosistema marí, transferint energia del plàncton als depredadors superiors com ara peixos, calamars i mamífers marins. No obstant això, les captures a Catalunya han disminuït dràsticament en les darreres dècades, generant gran preocupació entre els pescadors.
Per analitzar la salut poblacional dels maires, l'equip científic va combinar dos indicadors: els perfils d’àcids grassos al múscul, que indiquen què mengen, i l’índex hepatosomàtic, que mesura el greix emmagatzemat al fetge. Comparant dades dels anys 2000 amb el període 2017-2022, es va observar una reducció dràstica del greix en maires joves d'un 58%, mentre que els adults van mantenir-se estables. Aquesta debilitat en les fases primerenques s'associa amb l'escalfament persistent de l’aigua al nord-oest del Mediterrani i resulta en una menor productivitat de l'espècie.
Desafiaments per als juvenils
La principal causa d’aquesta disminució en les reserves energètiques es deu a una caiguda en la productivitat del Mediterrani, que afecta el plàncton, font alimentària essencial per als juvenils de maire. “Els exemplars juvenils i adults viuen en zones diferents i tenen dietes diverses. Els joves depenen completament d'organismes planctònics molt sensibles a l'augment de temperatures”, explica Mar Vila, investigadora predoctoral de la UdG i autora principal de l'estudi.
A diferència dels juvenils, els maires adults consumeixen preses més grans i riques en greix, cosa que els fa més resistents. “El problema rau en què si els joves no reben prou aliment per créixer adequadament, el relleu poblacional es veu compromès”, afegeix Vila. “Aquests resultats coincideixen amb la notable caiguda de captures documentada prèviament per recerques anteriors de l’ICM-CSIC”, assenyala Joan Mir, coautor de l’estudi.
L’escalfament global actua conjuntament amb la pressió pesquera, dificultant encara més la recuperació d’aquesta espècie. Josep Lloret, també coautor per part de l’ICM-CSIC, destaca que aquest treball subratlla la importància d'utilitzar anàlisis bioquímiques i indicadors de salut per detectar precoçment l’impacte del canvi climàtic i dissenyar una gestió pesquera més flexible davant els reptes actuals com són la sobrepesca i el canvi climàtic.
Finalment, els resultats posen en evidència que la protecció dels estocs pesquers no pot basar-se únicament en el control de captures; cal entendre també com el clima altera la biologia d’aquestes espècies. Només integrant aquests indicadors dins les polítiques conservacionistes es podran dissenyar estratègies efectives que garanteixin tant la riquesa ecològica del Mediterrani com la viabilitat futura de les activitats pesqueres.
Article referencial:
Vila-Belmonte, M., Mir-Arguimbau, J., Sabatés, A., & Lloret, J. (2026). Integrating biochemical and physiological indicators to assess the condition of blue whiting,
Micromesistius poutassou, in the context of Mediterranean Sea warming. Marine Environmental Research, 108232.
Preguntas sobre la noticia
¿Cómo afecta el calentamiento del Mediterráneo a la especie de maire?
El calentamiento del Mediterráneo está provocando una disminución en la productividad del plácton, que es el principal alimento de los juveniles de maire. Esto ha llevado a que los juveniles pierdan cerca del 60% de sus reservas energéticas en las últimas dos décadas, comprometiendo su capacidad de recuperación y afectando la población total de la especie.
¿Qué implicaciones tiene la reducción de las reservas energéticas en los juveniles de maire?
La reducción de las reservas energéticas en los juveniles puede poner en peligro el relevo generacional de la población. Si los jóvenes no tienen suficiente alimento para crecer saludablemente, esto puede resultar en una disminución aún mayor de las capturas y afectar negativamente al ecosistema marino y a las pesquerías locales.
¿Por qué es importante integrar indicadores bioquímicos en la gestión pesquera?
Integrar indicadores bioquímicos y fisiológicos permite detectar de manera precoz el impacto del cambio climático sobre las especies marinas. Esto es crucial para diseñar estrategias de gestión pesquera más flexibles y adaptadas a los desafíos actuales, como la sobrepesca y el cambio climático, garantizando así la viabilidad a largo plazo tanto de la riqueza ecológica del Mediterráneo como de la pesca.
Si (
No(
