UIC Barcelona analiza los dilemas éticos del true crime con expertos en comunicación y periodismo

El catedràtic en Comunicació Audiovisual i rector de la UIC Barcelona, Alfonso Méndiz, ha presentat les conclusions més destacades de la seva recerca sobre el gènere audiovisual del true crime, en una taula rodona celebrada al Palau Macaya. L’ascens d’aquest gènere ha suscitat qüestions cada cop més significatives sobre els límits que separen la informació, l’entreteniment i la responsabilitat social.

Amb l'objectiu de promoure una reflexió crítica sobre aquest fenomen, la UIC Barcelona ha organitzat un debat titulat “Dilemes ètics del true crime”, que ha reunit a experts en periodisme, investigació acadèmica i comunicació. Moderat pel periodista de RTVE i professor de la UIC, Pere Buhigas, l'esdeveniment va comptar amb la participació d'Alfonso Méndiz, Albert Sáez (president del comitè editorial d’El Periódico), Santiago Tarín (periodista de La Vanguardia) i Marta Sánchez Esparza (professora a la Universitat Rey Juan Carlos).

Durant la sessió, els participants van explorar cinc dels principals dilemes ètics associats al creixement d’un gènere que s’ha convertit en un dels més consumits recentment. Buhigas va assenyalar que és essencial preguntar-se si és possible satisfer la necessitat d’informació sense revictimitzar les víctimes.

Atraure's pel true crime: factors clau

El debat va iniciar-se amb una anàlisi de les raons darrere l'actual popularitat del gènere. Alfonso Méndiz va destacar que l'interès per crims reals no és un fenomen nou; es remunta a tragèdies gregues o obres com A sang freda, de Truman Capote. “Sentim una fascinació per apropar-nos a la maldat de manera controlada”, va afirmar el rector. A més, va indicar que el poder narratiu d’històries verídiques i l’impacte de les xarxes socials han amplificat aquest interès, fins al punt de generar visites a llocs associats amb crims, un fenomen conegut com a “cultura de la ferida”.

Albert Sáez va coincidir en que darrere d’aquest interès hi ha una voluntat de comprendre comportaments complexos. Va ressaltar també com l'omnipresència de càmeres ha canviat radicalment la forma en què es narren aquests successos. Marta Sánchez va afegir que el true crime s'ha convertit en un important nínxol professional dins de la indústria audiovisual, amb plataformes incrementant significativament la producció basada en fets reals.

Informar sense convertir el dolor en espectacle

Un dels moments més rellevants del debat es va centrar en la dificultat d'informar sobre fets traumàtics sense transformar el patiment aliè en espectacle. Méndiz va defensar tres criteris fonamentals per abordar aquests continguts amb responsabilitat: primer, un compromís amb la veritat; segon, respecte cap a les víctimes; i tercer, examinar les intencions darrere dels relats.

L'expert també va subratllar que quan s'utilitzin recreacions audiovisuals, cal especificar que són hipòtesis narratives i no fets provats. La conversa va continuar abordant tensions complexes entre el dret a la intimitat i l'interès informatiu dels casos.

Dret a l’oblit vs memòria de les víctimes

Sáez va comentar que el periodisme ha après dels errors comesos en cobertures mediàtiques anteriors i ara existeix una sensibilitat més gran envers les víctimes. Marta Sánchez va suggerir que el true crime pot servir com eina per comprendre esdeveniments traumàtics. No obstant això, Méndiz va advertir sobre els riscos de glorificar criminals mitjançant relats atractius.

Aquesta discussió incloïa consideracions sobre el dret a l'oblit; abans d'explorar un cas antic, cal preguntar-se si això podria reobrir ferides profundes per a algú afectat.

Responsabilitat social en relats criminals

La taula rodona també va tocar aspectes delicats com el risc que els criminals obtinguin beneficis econòmics o notorietat pública gràcies als seus actes. Méndiz ho descriu com el “protodilema” del true crime. Va recordar precedents nord-americans com les “lleis del Fill de Sam”, dissenyades per evitar que assassins condemnats lucreixin amb els seus crims.

Davant aquesta posició, Sáez va advertir sobre els perills associats a cancel·lar certs discursos mentre Tarín insistia en la complexitat d'establir límits universals per situacions diverses. Sánchez va recalcar que és vital que els periodistes estiguin involucrats activament per assegurar un equilibri entre víctimes i victimaris.

Perspectives futures del true crime

A mesura que avançava el debat, els participants van coincidir que el gènere seguirà creixent impulsat per plataformes digitals i noves formes de consum audiovisual. Méndiz va advocar per un model més madur i èticament responsable del true crime, basat en tres pilars: respecte pels afectats, equilibri entre veus narratives i voluntat informativa clara.

Sánchez també va destacar la importància d'espais acadèmics com aquest per fomentar reflexions crítiques mentre Tarín subratllava el paper essencial de les universitats en formar futurs professionals del sector. La sessió es va tancar amb preguntes del públic i una crida conjunta a reforçar una cultura ètica en la producció audiovisual.

Com resumí Sáez: “Allò que ens protegeix de l’instint és la cultura”, connectant així amb l'objectiu del llibre 21 dilemas éticos del true crime contemporáneo, publicat recentment per Alfonso Méndiz i Marta Sánchez Esparza, iniciador d'un debat crucial sobre els grans desafiaments comunicatius actuals.

Preguntas sobre la noticia